Preguntes, arguments i jocs per pensar.

La filosofia és un immens camp d'entrenament per exercitar el cervell. Si fent esport eliminem els quilos de més, la filosofia ens allibera de prejudicis inútils i conclusions equivocades. Tant en una cosa com en l'altra, l'important és practicar.

La filosofia és el «sentit comú il·lustrat» (Karl R. Popper), un sentit comú que es pot entrenar, d'una manera amena, amb els exemples i els múltiples materials per reflexionar que ens ofereix aquest llibre. Pot tractar-se d'endevinar un filòsof, de trobar els millors arguments davant d'un problema de difícil resolució o, simplement, de deixar volar la imaginació i, per exemple, donar un cop d'ull al futur.

Pensar. La filosofia com a esport mental és una aproximació molt entretinguda als grans temes de la vida.

El suís Joël Dicker ha creat als 27 anys un món literari que recorda un clàssic americà, tan ric i tan potent que ha deixat sorpresos lectors i crítics.

Som al 2008. En Marcus Goldman, l'estrella més jove de les lletres americanes, no aconsegueix escriure la seva segona novel·la. Però en plena crisi d'inspiració li arriba la notícia: el seu amic i antic professor a la universitat, l'escriptor de culte Harry Quebert, és acusat d'haver assassinat, fa molt de temps, una noia de 15 anys amb qui va mantenir en secret una relació amorosa quan ell en tenia 34.

Malgrat els anònims amenaçadors que rep, en Marcus decideix investigar el cas fins al final. Què va passar aquell estiu del 1975 a Nou Hampshire? Qui va matar la Nola Kellergan? Descobrir-ho pot salvar la vida al seu amic Harry Quebert, i per a ell pot representar l'oportunitat d'escriure el llibre d'èxit que li reclamen.

Millor llibre de l'any segons els lectors d' El País.
Número 1 en vendes a França.
Més de 4.000.000 de lectors.
Drets de traducció venuts a 33 idiomes.
Premio Goncourt des Lycéens.
Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa.
Premi Lire a la millor novel·la en llengua francesa.

Què n'han dit:
«Si fiqueu el nas en aquesta gran novel·la, heu begut oli: no podreu parar fins al final. Us sentireu manipulats, desorientats, al·lucinats i entusiasmats per un thriller amb moltes sorpreses i cops d'efecte.»
Bernard Pivot, Acadèmia Goncourt

«Un llibre que es llegeix sense interrupcions. El lector en surt exultant pel raig d'adrenalina que l'autor li ha injectat.»
Marc Fumaroli, Le Figaro Littéraire

«Un llibre prodigiós, de laboratori, que, amb molta astúcia i ironia, fusiona recursos de gèneres molt diferents. De la sèrie Twin Peaks a John Grisham, Psicosi, L'exorcista o el Nou Hampshire de John Irving.»
Sergi Pàmies, La Vanguardia

El llibre escrit pel president i completat ara per Carles Ribera. Amb pròleg d'Artur Mas.

«Cata... què?» és l'expressió amb què, fins fa ben poc, els estrangers interrogaven els catalans que parlaven del seu país. «Catawhat?», «Cataquoi?». Volien dir «No sé de què em parles».

Carles Puigdemont, el 1994 ja va fer una investigació sense precedents: com havia tractat el fet català la premsa internacional, en el passat i fins als Jocs Olímpics de Barcelona. És curiós i significatiu descobrir el ressò i la interpretació que va tenir per als diaris d'arreu del món, i especialment d'Europa i els Estats Units, la realitat catalana.

Le Monde, Paris Match, Corriere della Sera, La Stampa, DerSpiegel, Frankfurter Allgemeine, The New York Times, The Washington Post, Tokyo Shimbun, Asahi... són alguns dels diversos diaris que l'autor va explorar quan la informàtica i la digitalització no existien i, per tant, eren necessàries l'empenta i la convicció d'un jove que sabia que, per canviar la realitat, el primer que has de fer és conèixer-la.

La visió que el món té de nosaltres està canviant. Així ho demostra l'apartat que ha escrit el periodista Carles Ribera per a aquesta nova edició i que recull el que s'ha dit de Catalunya a tot el món des del 1994 fins a aquest mateix 2016. Ara som notícia internacional. Aquell «Cata... què?» s'ha convertit sovint en un «Ah! Els catalans de la independència!...».

Ja ho deia Carles Puigdemont al 1994: el que queda per fer és a les nostres mans.

Sánchez Piñol confirma con Vae Victus su pulso narrativo, un equilibrio prodigioso entre el rigor histórico, la imaginación más desbordante y un sentido del humor que convierten su prosa en una de las más modernas y a la vez populares de nuestro tiempo.

Vae Victus narra cuatro nuevas aventuras del ingeniero Martí Zuviría.

El libro comienza el 12 de septiembre de 1714, el día siguiente de la caída de Barcelona y poco antes de que Zuviría huya a Norteamérica, donde ayudará a los indios yamas en la guerra contra los colonos ingleses. Después de la aventura americana, volveremos a Cataluña, pero también iremos a Londres, Alemania e incluso a Nueva Zelanda. Nos reencontraremos con personajes históricos que ya conocimos en Victus, como el ambiguo duque de Berwick, su acérrimo enemigo Verboom o el admirado general Villarroel, al mismo tiempo que descubriremos a algunos nuevos, como el famoso guerrillero antiborbónico Pere Joan Barceló -alias Carrasclet- o el explorador inglés James Cook.

Sánchez Piñol confirma amb Vae Victus el seu pols narratiu, un equilibri prodigiós entre el rigor històric, la imaginació més desbordant i un sentit de l'humor que converteixen la seva prosa en una de les més modernes i alhora populars del nostre temps.

Vae Victus narra quatre noves aventures de l'enginyer Martí Zuviría.

El llibre comença el 12 de setembre de 1714, l'endemà de la caiguda de Barcelona i poc abans que Zuviría fugi a l'Amèrica del Nord, on ajudarà els indis yames en la guerra contra els colons anglesos. Després de l'aventura americana tornarem a Catalunya, però també anirem a Londres, Alemanya i fins i tot Nova Zelanda. Hi retrobarem personatges històrics que ja vam conèixer a Victus, com l'ambigu duc de Berwick, el seu acèrrim enemic Verboom o l'admirat general Villarroel, alhora que en descobrirem de nous, com el famós guerriller antiborbònic Pere Joan Barceló -àlies Carrasclet- o l'explorador anglès James Cook.